divendres, 21 de desembre de 2012

Gràcies.

L'entrada d'avui és per donar-vos les gràcies per cada visita, cada comentari, cada menció a Twitter, retweet, cada "m'agrada" a Facebook... Com us vam dir, aquest bloc és fruit d'una assignatura del Grau de Publicitat i Relacions Publiques.

A la meva companya i a mi ens unia la muntanya i la veritat és que no hem pogut escollir millor tema per a fer créixer aquest bloc. Hem format part d'una gran familia i ens hem sentit com a casa. La gent de muntanya sou collonuts i estem molt contentes d'haver compartit aquesta experiència amb tots vosaltres.

No és un adéu, és un fins aviat. Ara és quan més feina tenim i la tasca del bloc finalitza avui. Això no vol dir que no tornem a escriure perquè no deixarem de fer excursions per la muntanya i potser, qui sap, ens trobem per alguna d'elles.

GRÀCIES.

dijous, 20 de desembre de 2012

Federar-se o no federar-se? O bombers!!!!


Aquesta és la qüestió.

Avui us demano el vostre consell. De tota la vida que surto a caminar, els diumenges, les tardes d'estiu; però últimament ens ho hem agafat més seriosament i, per exemple, l'últim diumenge vàrem caminar 60 km -ja us ho explicaré!-, això sí, sempre excursions d'un dia. Creieu que estaria bé que passéssim per alguna entitat excursionista i ens federéssim? Quins avantatges té? 

O directament ens adrecem a la FEEC?

Estem segures que més d'un es pregunta el mateix!


I sense tenir res a veure, us deixo el making of del calendari benèfic que han fet els bombers contra el càncer!



dimecres, 19 de desembre de 2012

Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 




Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".


dimarts, 18 de desembre de 2012

A fine line

"A fine line" és la primera pel·lícula de Kilian Jornet i ahir la va presentar a Barcelona, es van oferiri tres sessions i totes tres van estar plenes! De fet, les entrades es van exhaurir fa uns dies!

Kilian Jornet té entre les mans un projecte del qual ja us vam parlar, Summits of my life, és un projecte que ara està en fase de buscar amics. Aquest projecte, a banda d'una vessant esportiva, també té un munt de valors lligats que ens encanten!

A veure si algú es fa amic del projecte i ens ho explica!!! Quan us feu amics del projecte us regalen una samarreta i el DVD de la primera pel·lícula, per tant, també és un magnífic regal de Nadal!!!



A la web de summitsofmylife us ho expliquen molt bé, a més us deixem l'explicació que en fa irunfar.com

P.S: Si algú va anar a l'estrena de la pel·lícula ahir, que ens ho expliqui!!!!!!

dilluns, 17 de desembre de 2012

Diari



M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.


Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

divendres, 14 de desembre de 2012

CALÇOTADA PER REIS?

Si bé la tradició indica que les calçotades toca fer-les a partir del gener, de cada vegada és més possible trobar calçots de qualitat abans de les festes de Nadal.
Per això, si se us han acabat les idees a l'hora de fer regals, us en proposem una que us pot semblar original:
gaudir d'una calçotada a la terra bressol del calçot, Valls.





dijous, 13 de desembre de 2012

Publicitat



Ja que ahir ens vam presentar i us vam dir també què estudiàvem, hem pensat en dedicar una entrada a la Publicitat.

Segur que molts de vosaltres la paraula publicitat té connotacions negatives. A molts us suposarà una interrupció emprenyadora d'aquella pel·lícula o sèrie en el moment que més interessant estava. O una pila de mentides i missatges persuasius que molesten. Però el món de la publicitat és molt més que això, és creativitat, idees brillants, veritats com temple representades de manera original i divertida. Només cal que ens hi acostem una mica, sense recel i obrir-li una mica les portes per deixar que ens sorprengui i ens dibuixi un somriure.

Actualment a la nostra televisió hi podem veure anuncis brillants o a mi m'ho semblen però com que tenim la publicitat com a enemiga, potser no ens hi fixem gaire. Per exemple, què us semblen els anuncis que Apple està passant últimament?  A mi em semblen simples però brillants. Per exemple:


O la de ING Direct. Tots estem emprenyats amb els bancs i no en volem saber res. És en va doncs, que facin anuncis demanant la confiança de la gent o oferint els seus serveis al públic. Ho saben, i per això aquest aninci, que em sembla genial:


Podria seguir posant molts més exemples de bona publicitat, perquè existeix!! Us recomano que seguiu a Facebook El Rincón del Publicista. Regalen cada dia una dosis d'optimisme, que segur que no va malament a ningú!

Avui us preguntem, quins anuncis, cartells, imatges publicitàries us han cridat l'atenció? Expliqueu-nos-ho! :)