Gràcies.

L'entrada d'avui és per donar-vos les gràcies per cada visita, cada comentari, cada menció a Twitter, retweet, cada "m'agrada" a Facebook... Com us vam dir, aquest bloc és fruit d'una assignatura del Grau de Publicitat i Relacions Publiques.

A la meva companya i a mi ens unia la muntanya i la veritat és que no hem pogut escollir millor tema per a fer créixer aquest bloc. Hem format part d'una gran familia i ens hem sentit com a casa. La gent de muntanya sou collonuts i estem molt contentes d'haver compartit aquesta experiència amb tots vosaltres.

No és un adéu, és un fins aviat. Ara és quan més feina tenim i la tasca del bloc finalitza avui. Això no vol dir que no tornem a escriure perquè no deixarem de fer excursions per la muntanya i potser, qui sap, ens trobem per alguna d'elles.

GRÀCIES.

Federar-se o no federar-se? O bombers!!!!

Aquesta és la qüestió.

Avui us demano el vostre consell. De tota la vida que surto a caminar, els diumenges, les tardes d'estiu; però últimament ens ho hem agafat més seriosament i, per exemple, l'últim diumenge vàrem caminar 60 km -ja us ho explicaré!-, això sí, sempre excursions d'un dia. Creieu que estaria bé que passéssim per alguna entitat excursionista i ens federéssim? Quins avantatges té? 

O directament ens adrecem a la FEEC?

Estem segures que més d'un es pregunta el mateix!

I sense tenir res a veure, us deixo el making of del calendari benèfic que han fet els bombers contra el càncer!

Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

A fine line

"A fine line" és la primera pel·lícula de Kilian Jornet i ahir la va presentar a Barcelona, es van oferiri tres sessions i totes tres van estar plenes! De fet, les entrades es van exhaurir fa uns dies!

Kilian Jornet té entre les mans un projecte del qual ja us vam parlar, Summits of my life, és un projecte que ara està en fase de buscar amics. Aquest projecte, a banda d'una vessant esportiva, també té un munt de valors lligats que ens encanten!

A veure si algú es fa amic del projecte i ens ho explica!!! Quan us feu amics del projecte us regalen una samarreta i el DVD de la primera pel·lícula, per tant, també és un magnífic regal de Nadal!!!

A la web de summitsofmylife us ho expliquen molt bé, a més us deixem l'explicació que en fa irunfar.com

P.S: Si algú va anar a l'estrena de la pel·lícula ahir, que ens ho expliqui!!!!!!

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

CALÇOTADA PER REIS?

Si bé la tradició indica que les calçotades toca fer-les a partir del gener, de cada vegada és més possible trobar calçots de qualitat abans de les festes de Nadal.
Per això, si se us han acabat les idees a l'hora de fer regals, us en proposem una que us pot semblar original:
gaudir d'una calçotada a la terra bressol del calçot, Valls.

Publicitat

Ja que ahir ens vam presentar i us vam dir també què estudiàvem, hem pensat en dedicar una entrada a la Publicitat.

Segur que molts de vosaltres la paraula publicitat té connotacions negatives. A molts us suposarà una interrupció emprenyadora d'aquella pel·lícula o sèrie en el moment que més interessant estava. O una pila de mentides i missatges persuasius que molesten. Però el món de la publicitat és molt més que això, és creativitat, idees brillants, veritats com temple representades de manera original i divertida. Només cal que ens hi acostem una mica, sense recel i obrir-li una mica les portes per deixar que ens sorprengui i ens dibuixi un somriure.

Actualment a la nostra televisió hi podem veure anuncis brillants o a mi m'ho semblen però com que tenim la publicitat com a enemiga, potser no ens hi fixem gaire. Per exemple, què us semblen els anuncis que Apple està passant últimament?  A mi em semblen simples però brillants. Per exemple:

O la de ING Direct. Tots estem emprenyats amb els bancs i no en volem saber res. És en va doncs, que facin anuncis demanant la confiança de la gent o oferint els seus serveis al públic. Ho saben, i per això aquest aninci, que em sembla genial:

Podria seguir posant molts més exemples de bona publicitat, perquè existeix!! Us recomano que seguiu a Facebook El Rincón del Publicista. Regalen cada dia una dosis d'optimisme, que segur que no va malament a ningú!

Avui us preguntem, quins anuncis, cartells, imatges publicitàries us han cridat l'atenció? Expliqueu-nos-ho! :)

Tancades a la Facultat!

Hola a tots!

Estem acabant el quadrimestre i això vol dir que tenim molts exàmens i treballs, per tant, estem tancades a la Facultat i també vol dir,  que avui hem decidit que ja és hora que ens conegueu!

A què som maques?

Som dues estudiants de 4t de Publicitat i Relacions Públiques i aquest blog que junts hem fet gran és el projecte d'una de les assignatures que estem fent!! 

Ens agrada caminar, ens agrada la natura, ens agrada l'esport i ens desespera passar-nos hores davant de l'ordinador! 

Bé, segueixo treballant i... Tindreu notícies nostres ben aviat!

Mònica i Laia

Dia Internacional de les Muntanyes

Amics i amants del món muntanyenc, sapigueu que avui es ceblebra el dia Internacional de la Muntanya! Per això hem cregut que, com a bloc de muntanya, avui l'actulització havia de ser doble! Des de l'any 2003 la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) promou cada 11 de desembre el Dia Internacional de les Muntanyes, per a promoure la protecció de les serralades i boscos del planeta.

Aquest any la FAO col·labora amb el Banc dels Aliments i juntament amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya han impulsat una iniciativa solidària en la qual hi podem participar tots mirant de aplegar el màxim d'aliments possibles. Ho podreu fer a través de "Mi grano de arena"

I lligant-ho amb l'actulització anterior, per tal de celebrar entre tots el Dia Internacional de les Muntanyes, se celebra un concurs de fotografia en el qual tothom pot enviar les seves imatges i participar-hi. Sabem que molts de vosaltres feu fotografies boníssimes, així que des d'aquí us animem a enviar-les!! Per fer-ho haureu d'accedir a la pàgina de We Love Mountains. A més, a través del hashtag #welovemountains haureu d'especificar des d'on s'han pres les imatges que envieu. 

Expliqueu-nos, siusplau, si hi participeu!!!

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES!

Fotografia de muntanya i aventura

Avui us recomanem un altre gran fotògraf. Amant de la muntanya, sempre acompanyat per la seva càmera, Raúl Comino comparteix amb nosaltres les seves experiències a traves de fantàstiques imatges.



Fa poc que ha creat una pàgina a Facebook on penja tant vídeos com fotografies molt recomanables. Si el voleu seguir us convidem a posar "m'agrada" a la seva pàgina. No us deixarà indiferents i hi trobareu idees i rutes per muntanya molt atractives!!

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!

La contra

Avui a La Contra de la Vanguardia!!!!! Us copio les preguntes i respostes que més m'han captivat, si la voleu llegir sencera, aquí us la deixo! És genial el que diu aquest publicista! Jorge Garbizu! Ja us vam parlar d'ell, a través del seu Monterapia i per això ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres l'entrevista!

 

"Sudaba como un pollo. Me había levantado a las cuatro de la madrugada para evitar la solanera de julio, pero al final me achicharraba.

¿Iba usted solo?
Y en soledad la sensación de esfuerzo se amplifica, pero también la satisfacción por el reto superado. Ir con amigos endulza la percepción del mundo, pero sólo te encuentras contigo mismo cuando vas solo.

...


Y no tienes que aguantar a nadie.
Estaba ya anticipando el goce de la cima cuando me adelantó de un salto un atleta sin mochila que subía... ¡trotando!

Como las cabras.
Y le vi hacer cumbre; miró el altímetro resoplando -era un 3.000-; reseteó el cronómetro sin detenerse ni un segundo a contemplar las vistas fabulosas... ¡Y bajó a escape!

...

¿Y por qué no?
¿Por qué corres? Disfruta. Respeto a esos atletas, pero se pierden la grandeza que la montaña presta a quien la ama: desde abuelas de 80 -¡las he visto coronar tresmiles!- hasta sus nietos de diez años. Y me entristece verla reducida a velódromo para egos competitivos y marcas caras.

Así no va a conseguir patrocinador.
Velocidad y montaña son antagónicos: ni se trata de llegar sin oxígeno a no sé cuantos mil metros, ni a la pata coja, ni de subir en menos segundos que el cuñado chulito.

¿De qué se trata?
De ir a tu ritmo sin complejos, gozar del espacio abierto, el cielo, la luz... Comerte el bocata y la naranja, que allí saben diferente.

Nada nuevo bajo el sol.
Todo es nuevo sobre la montaña. Tu cerebro funciona a un ritmo más provechoso y creativo. Ya lo sabían los peripatéticos, que paseaban sus problemas para encontrar soluciones o al menos relativizarlos.

¿Cuesta arriba no pesan más?
Al revés, el monte te hace ganar altura sobre tus preocupaciones. Cuando esté deprimido, échese al monte; mire al cielo y enumere en voz alta las causas de su tristeza. Y verá que al subir van perdiendo gravedad y se van quedando allí abajo... Pequeñiiiitas.

¿Es de los que cantan en la ascensión?
Contemplar el cielo o el mar, cantar, cansarse, ayudar a los demás o rodearse de plantas... son actividades que relajan. Y todavía más en la montaña. Yo las practico todas. Y a veces hasta trabajo en la subida.

Eso no suena relajante.
Me llevo al monte a personas en las que me planteo confiar y allí descubro cómo son en unas horitas... En menos si escasea el agua. Y en segundos si miro su mochila.

¿En qué se fija cuando ve una mochila?
Tu mochila lo dice todo de cómo organizas tu vida y tu cerebro.

¿Qué aconseja?
Lo mínimo. Su tamaño es inversamente proporcional al de tu talento montañero. Además, si la haces bien, irá perdiendo peso.

Esa no es la ley de la gravedad.
En la mochila debemos meter lo que nos pesa en ese momento: la ambición por un coche caro que no necesita; la casa que no puede pagar, pero que le entrampará si la compra por envidia de la del cuñado. Meta en ella al jefe abusón; el sueldo que mengua...

¡Todo eso pesa una barbaridad!
Por eso lo voy sacando mentalmente de mi mochila en cada paso hacia la cumbre y así llego arriba ligerísimo. Bajas nuevo. Te cansas, sudas, bebes, desbebes, comes y descomes mejor... Descansas. Intensamente. Y descubres que todo lo demás es irrelevante.

Soy adicto a las colinas de Collserola.
Y yo al cómodo y agradable Txindoki: un paseíto... Su altura no se mide en metros, sino en la intensidad de la experiencia.

Pero en la cumbre no hay bar.
De eso se quejan en casa cuando me ven salir de madrugada y se quedan en la cama. Y algo parecido pensaba yo en el cole cuando nos llevaban de sudorosa y resoplante excursión por una empinada cuesta hasta un lugar donde no había básicamente nada.

¿Por qué se convirtió al montañismo?
Un amigo navarro, que hizo legendario el grito de: "¡Meted tripa, que suben tordas!", al avistar gentiles montañeras en ascenso.

..."

Música

Avui vull compartir amb tots vosaltres la música que m'agrada escoltar quan sóc a la muntanya. Quan cliqueu a la paraula enllaçada "música" accedireu a una llista de Spotify. Aquí us en deixo una que, a més, acompanya unes imatges espectaculars. Espero que us agradi!!

Podeu deixar els vostres comentaris, dient què us ha semblat i quin estil de música preferiu. Que passeu un bon dia!

Monterapia

Un llibre que explica i confirma tot el que creiem!

“La montaña tiene mucho más en común con la vida de lo que crees. Suelo decir que un día en ella equivale  a dos en la ciudad, por lo menos. Incluso una naranja o un bocadillo saben diferente. Desde finales de los 70 me acerco siempre que puedo a esas mágicas cumbres, y cada vez que lo hago la montaña –alta o baja– me regala lecciones para mi vida personal. Lecciones sobre la amistad, la soledad, la confianza, las prisas, la tecnología…”

A partir de les pròpies experiències, Juanjo Garbizu ens fa una genial comparació entre la vida a la ciutat, la rutina, la feina i pujar una muntanya. Juanjo és una aficionat a la muntanya i a la comunicació, de fet, és publicista i, la càmera de vídeo s'ha convertit en el seu aliat, sempre que puja una muntanya fa un vídeo i el comparteix a mendivideo. 

Ja sé què ens regalarem per Nadal!

El Montseny

Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris. 

Summits of my life

En Kilian també té temps de fer pel·lícules, de compartir amb nosaltres experiències. Summits of my life  es pre-estrena el dia 17 de desembre al Palau de la Música Catalana i encara queden entrades!

per anar fent boca us deixo el tràiler.

Si algú de vosaltres va al Palau, ens ho explicarà?

Camí Vell

Avui, responent a la petició del nostre company al Twitter, Francesc Arrebola (@fjarrebola) parlem d'una excursió per la Vall de Núria. Es tracta de la ruta del Camí Vell, un dels itineraris més característics de Catalunya. Aquest va de Queralbs a Núria i el podem fer de tres maneres diferents depenent de la dificultat que puguem assolir. No cal dir que el paisatge que acompanya aquesta ruta és incomparable i l'arribada a Núria un regal a la vista! Si voleu saber més sobre la ruta trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Foto: Vall de Núria

Buscant informació sobre el Camí Vell he fet un gran descobriment, o a mi em sembla que ho és. Sabíeu que hi ha curses virtuals!? I us preguntareu com... La iniciativa neix de la mateixa organització de La Vall de Núria. Es tracta d'una cursa on el recorregut és el mateix Camí Vell. I per què virtual? No té data ni dia, es pot fer sol o acompanyat.

Però ep! Abans que us feu més il·lusions i continui explicant més coses sobre la cursa, us he d'avisar que ja fem tard; es feia durant els mesos de maig a octubre. Tot i així, m'ha semblat interessant explicar-vos-la com a curiositat i per a tenir-ho pendent per a una altra possible cursa virtual més endavant!

Com anava dient, doncs, la inscripció incloïa el lloguer d'un xip (entre altres coses) que s'havia d'introduir en un aparell col·locat a la sortida. Quan ho fèiem, sentíem un senyal que indicava l'inici de la cursa. Durant el recorregut hi trobaríem quatre controls on anirien validant el xip a cada punt. El primer classificat s'enduia 300 euros, els 10 primers materials esportius i un diploma per tots els participants. 

No us sembla molt interessant? A mi m'ha semblat original, innovador i pràctic perquè segur que us heu perdut més d'una cursa o excursió perquè no us anava bé l'hora o el dia. Si en voleu saber més aquí teniu l'enllaç.

El tren

I compartim amb tots vosaltres una reflexió que vàrem fer fa temps al voltant d'un viatge en tren...

Mar i cel s’ajunten a l’horitzó. Quin tòpic! Com pot ser que dues coses coses tant diferents s’acabin fonen en una de sola. Perquè no només és el mar, també les muntanyes, les planes es fonen amb el cel.

Avui m’he passat una bona estona observant aquesta magnífica fusió, just els primers i tímids rajos de Sol es treien la son de les orelles, les onades, trencaven amb massa força contra les roques i no semblaven pertànyer o ser part d’aquella gran massa d’aigua que es veia tranquil·la i calmada en la llunyania. Més tard, el paisatge ha canviat, les roques i onades s’han anat solidificant i esdevenint edificis grisos, cotxes, fums i foscor de túnels. Per sort, però la duresa de la ciutat s’ha dissolt en arbredes, turons, muntanyes i rierols; les construccions han perdut alçada i guanyat en singularitat. Tot i que els núvols no em permetien veure el Sol que avui he vist despertar, els colors que ara m’envoltaven brillaven de forma especial, els verds, taronges, grocs, marrons, vermells i bordeus semblaven extrets de la paleta del millor il·lustrador de llibres medieval.

La serp de ferro no s’atura i no et deixa fixar en els detalls, però si mires per la finestra descobreixes que el nostre país (i món), tot i les seves grans diferències, és molt petit i que miris on miris sempre hi pots veure el mateix: l’horitzó.

L’horitzó, l’infinit, Ítaca, el destí, el futur...No sé on el final, si ara ja som a l’horitzó, tampoc sé si s’arriba mai a Ítaca, si vivim el futur, el passat o el present. No sé res. Potser no em cal saber-ho i més em val viure cada dia amb un somriure. Gaudir de cada detall, veure el que m’envolta amb la mirada poètica que tot ho troba bonic, encarar els problemes amb bon humor diuen que els soluciona.

- Però somriure és difícil!

-Qui t’ha dit que no m’agraden els reptes?

P.S: Comença el dia amb un somriure, veuràs que divertit que és anar desentonant amb el món!

Fotografia

Avui parlem de fotografia, i en concret, d'un company de la petita comunitat que tenim a Twitter, David Manzanera @davidmsfoto. Creiem que val la pena que feu un cop d'ull a les seves fotos, als paisatges espectaculars, al moviment de l'aigua en una imatge estàtica, als colors, al punt de vista...

Perquè en feu un tast:

Fotografía: David Manzanera. El Cadí.

Fotografia: David Manzanera.

Estem segures que us heu quedat amb ganes de més. Per això us deixem el link del seu bloc. Esperem que us agradi!!

Si més no, curiós!

Avui us vull presentar una urbanització de prop de Roda de Barà.

 Roc de Sant Gaietà es va construir entre els anys 1964 i 1972 per idea i promoció de Gaietà Bori Tallada i altres que van dissenyar una mena de poblet de pescadors amb edificis d'estils arquitectònics antics, des del romànic al mudèjar o imitant racons de diverses zones d'Espanya i d'Europa.

Quan arribes, pots aparcar tranquil·lament i res et fa preveure que si entres al grup de cases que tens a l'esquerra, descobriràs un món diferent, ple de racons màgics. El centre del "poble" amb la seva plaça i el seu pou, la porta móra, els balcons com els del Nort, arcades gòtiques, escales, portes, ponts... es petit, però intens!

Si volem, podem caminar pel passeig que ressegueix la platja on els pins han crescut cap on el vent els deia que ho fessin.

Tot plegat, petit, però curiós!

Felicitat

 

"Marxar a peu, sol, abans que s'aixequi el dia i, en la penombra de la vall pujar per un corriol que guia els nostres passos sense fatiga i du ràpidament a l'alçada. Sentir-se conscient, sense necessitat de mirar, que del cel ens arriba per arreu la llum, en grans onades, banyant els cims un a un, baixant per tots els precipicis, penetrant en totes les gorges...

Pujar aspirant a grans glopades l'aire puríssim, notant l'olor del troncs i de les fulles, mentre el subtil aire ens acarona la cara i la gebrada ens refresca els peus... Anar pujant durant hores seguides sense pensar en res, sense reparar en el pas del temps, sense tornar la vista enrera per mirar el camí, sense trobar a ningú...

No hi ha potser en el món cap forma de felicitat més perfecte i més fàcil d'aconseguir que la de caminar, vagarejant, per les muntanyes."

 Guido Rey. Les vacances de Pont Sant Martí.

DOQ Priorat

Avui us proposem una ruta en cotxe per alguns dels pobles del Priorat, és a dir, avui us proposem Enoturisme.

Jo us recomano que feu una ruta sortint de Falset, passant per Gratallops, La Vilella Baixa i Alta, Escaladei, Poboleda i Porrera.

Visiteu tants cellers com vulgueu, fent tantes cates com vulgueu, això sí, qui condueixi, que només olori!

Entre cata i cata, a Escaladei, feu una parada i visiteu la Cartoixa on el més important, us asseguro que no són les pedres sinó l'entorn, el paisatge, els colors. Estant a la Cartoixa, amb el silenci i la pau que s'hi respiren, és el millor moment per sortir del cotxe i observar el meravellós paisatge del Priorat!


I potser teniu sort i a Porrera us trobeu en Lluís Llach al seu celler!

Digueu-nos quin vi català és el vostre preferit?

Amistat

Us presento una gran amistat. La foto que veieu està feta al refugi de Góriz durant la travessa a Ordesa. Era la meva primera experiència en un refugi i ens va tocar sopar a la mateix taula que ells. Eren francesos però ens vam entendre entre gestos i traduccions mal fetes. Ens van explicar que eren amics des de joves i que havien vingut a celebrar que feia 25 anys havien pujat junts el Mont Taillón. Em va semblar una història preciosa i cada vegada que la recordo se m'escapa un somriure.

Així que avui us preguntem: quina anècdota de les vostres sortides, rutes o curses us fan treure un somriure i per què?

Deixeu el vostre comentari aquí, siusplau.

GRÀCIES per llegir-nos!

Pirineisme

Sabeu, pirineisme seria la paraula correcte per referir-se a les excursions que fem pel Pirineu! Molts fem servir la paraula alpinisme, que seria l'adequada per referir-se a les excursions que fem pels Alps!


I parlant dels Pirineus, coneixeu el Pedraforca? M'encanta! Té una forma única i està dins d'un Parc Natural. M'encanta l'entorn i això que fa molt temps que no hi vaig, de fet, hi vaig anar quan tenia 8 anys i... Hi hauré de tornar!!

Hem d'anar fins a Saldes i allí seguir la pista fins al Refugi Lluís Estasen. Un cop al refugi, seguim un camí que surt de darrere mateix i ja tenim la ruta marcada fins a dalt. És una ascensió fàcil, però cal que estiguem en forma! Al llarg de tota la ruta ens trobarem escaladors, però podem anar pujant tranquil·lament caminant per una ruta senyalitzada.

Heu fet mai el cim del Pedraforca? Ens ho expliqueu?

Afortunats

"Es pot considerar afortunat aquell que, en la plenitud de la seva vida, ha gaudit abastament de l'activitat que més li agrada. En aquests dies de subversió i canvis violents, quan els valors bàsics d'avui es converteixen en els inútils i destrossats somnis del demà, és quan millor es pot apreciar la doctrina que aconsella aprofitar-se plenament de la vida mentre es pot fer. Pocs tresors romanen més que l’experiència d'un tipus de vida en si mateix satisfactori. Tals són, al cap i a la fi, riqueses de les que cap decret del destí ni cap catàstrofe còsmica pot privar-nos; res pot alterar el fet, que, per un moment, realment hem viscut."

Eric Shipton.  Upon that mountain.

Delta de l'Ebre

D'una punta a l'altra de Catalunya cap al Delta de l'Ebre i més concretament, cap al Far del Fangar.

Per arribar al Far del Fangar us recomano que inicieu la ruta a Deltebre, cap a la platja de la Marquesa, les dunes i finalment, arribeu al far.

Les dunes són el que més us recomano, s'han fet servir com a escenari de molts vídeos, videoclips, i fotos, són precioses i mai estan quietes!

Quan comenceu a caminar entre les dunes us semblarà que us perdeu en la immensitat, tranquils, el Far us guiarà!

I avui us preguntem si preferiu mar o muntanya. Deixeu-nos els vostres comentaris i les actualitzacions de la setmana que ve es cenyiran a les vostres propostes!

La Mostra de cinema de muntanya i aventura

Avui un dels nostres seguidors a Twitter, @PepeSocorro, ens ha recomanat un esdeveniment molt interessant pels amants de la muntanya. Ens fa molta il·lusió que ens proposeu activitats o volgueu compartir alguna experiència. Així doncs, sempre que ho feu ens encantarà publicar-ho al bloc per compartir-ho amb tots vosaltres.

El que ens proposa en Pepe és la Mostra de cinema de muntanya i aventura que té lloc a Figueres. Aquest acte està organitzat pel Centre excursionista Empordanès del qual us recomanem també que en visiteu la  pàgina web, és original, atractiva i plena d'informació d'interès. Durant aquest acte podrem veure diferents projeccions i documentals relacionats amb el món de la muntanya. Cada any hi fan presència diferents esportistes destacats. Aquest any hi podrem trobar l'aventurer Albert Bosch,  l'escaladora Silvia Vidal o el muntanyenc Carlos Soria. 

Si voleu fer-hi un tast podeu veure el vídeo promocional de la Mostra; nos us deixarà indiferents!! Vegeu també el programa. 

45km

He hagut de païr la caminada de diumenge. Vam llevar-nos amb ganes de moure'ns i com que no teníem cotxe i havíem dormit a Tarragona vam decidir anar fins a Valls, capital dels calçots i dels castells.

Anar de Tarragona a Valls ja ho havíem fet una vegada, són uns 22 km i una miqueta més, però aquest diumenge, vam decidir anar i tornar caminant.

És una ruta planera amb l'única dificultat de la quantitat de quilòmetres i d'hores caminant. Surts de Tarragona seguint el riu Francolí, que precisament aquest diumenge passat portava aigua. Arribes al Pont del Diable i segueuixes cap a St.Ramon, molt fàcil i sense pèrdua de moment. De sant Ramon a Perafort, on us recomano fer un glopet d'aigua a la font i si necessiteu més energia, entreu al bar de la plaça, al Casal, fan unes truites de patata impressionants i les cambreres són molt simpàtiques!

Des de Perafort hem de fer un tros per carretera perquè la via de l'AVE ha bloquejat el camí. Seguim cap a Vistabella pels camins ben senyalitzats, aquest està marcat amb un rombe vermell i segueix el codi de colors i formes d'unes rutes marcades entre Els Garidells, Perafort, Vallmoll, Les Gunyoles i Vistabella.

Seguint aquests camins marcats fem cap a Les Gunyoles i passant per l'rbanització del Bogatell arribem a Vallmoll des d'on tenim tres posibilitats per anar fins a Valls, el camí del Roser, el de St. Francesc o el que passa pel Cementiri de Vallmoll i per darrere el Tennis Valls, que ara no recordo com es diu...

En fi, una ruta llarga, entretinguda i que diumenge vam fer d'anada i tornada: uns 45 km.

Bear Grylls

Avui, un altre heroi, en aquest cas, però, un que desafia les lleis de la natura! Un aventurer, un supervivent!

Des de petit Bear Grylls va aprendre a escalar i a somiar de mans del seu pare. Amb només 23 anys va fer el cim de l'Everest.

Va estar a l'exèrcit britànic on va tenir un accident amb el paracaigudes i es va trencar l'esquena per tres llocs diferents, però això el va encoratjar a enfrontar-se a la natura i fer-ne un programa televisiu:  man vs. wild

Grylls també es conegut per els seus llibres de motivació, per les seves paraules que poden ajudar molt en determinats moment quan la mandra, l'apatia o la tristesa ens dominen. Segur que ens podria explicar històries que ens fan oblidar els nostres maldecaps.

Des d'aquí us animem a que conegueu les seves aventures i a ell, que és una mostra de superació, valor i motivació

I si us animeu, sempre us podeu apuntar a la seva acadèmia!

Anècdotes de muntanya

Us presento en Josep, a la dreta de la fotografia, i l'Enric,  a l'esquerra. Tots dos voltaven els 70 anys quan els vaig conèixer. Va ser fa ser fa un parell d'anys. Jo i el meu company estàvem fent la travessa d'Ordesa, -que explicaré mes endavant- quan ens vam trobar l'Enric. Havia caigut en un tram del camí que estava glaçat i tenia una ferida al genoll, res important. Estàvem al refugi de Goriz i ens explicava que havia vingut amb el seu amic Josep que havia anat a pujar el Mont Perdut. Ell, com que s'havia ferit va decidir no pujar i esperar-lo al refugi. Vam quedar sorpresos que ens digues això tenint en compte l'edat dels dos homes. Volíem conèixer el senyor Josep però a la muntanya el temps és or i no podíem perdre un minut més.

Així doncs, van seguir fent camí. El dia següent, morts de cansanci, vam decidir fer una parada al refugi de Ballcellance abans d'arribar a la meta d'aquell llarg dia: Ouléttes de Gaube, als peus de l'imponent Vignemale. Tenia els ànims per terra i aquell refugi em va semblar tant acullidor que estava disposada a quedar-me sense pensar-ho dues vegades. Llavors vam veure una cara que ens resultava familiar, era l'Enric! I l'acompanyava el seu amic Josep. Vam anar a saludar-los i vam estar xerrant una estona. Per mi en aquells moments, aquells dis homes, eren uns herois. Quan em vaig fer la foto amb ells, el senyor Josep va treure una pinta i es va posar guapo i seguidament em va agafar ben fort de la cintura, no fos cas que caigués i prengués mal... Ens van transmetre tantissima energía positiva, tanta força i un anhel tan gran de voler arribar a aquella edat tal i com estaven ells dos, que el camí que ens faltava per recoorrer aquell dia, després d'aquella trobada magnífica, ens va resultar bufar i fer ampolles!

La muntanya té aquests moments meravellosos. I no els canvio per res del món.

On buscar rovellons

A tots ens agraden els rovellons a la brasa amb all i julivert... Ja se'ns fa la boca aigua... Els rovellons, com sabeu, s'ha d'anar al bosc a buscar-los; perquè són més bons que els que poguem comprar.

Els rovellons, com tots els bolets, són tímids i els nostres protagonistes... s'amaguen entre la pinassa.

Per buscar els nostres estimats rovellons hem d'anar com a mínim al pre-pirineu, Berga n'és la capital dels rovellons i de fet, per tot el Berguedà es celebren fires i festes entorn d'aquests petits regals de la natura.

Avui us he parlat dels Rovellons, com a excusa per explicar-vos que anar a buscar/caçar/fer bolets és una màgnifica estratègia per caminar per la muntanya una estona entretinguda i guanyar-se un bon dinar!

Aneu a la muntanya, busqueu bolets i sobretot, segons el manual del boletaire, no digueu on els heu trobat, ni agafeu bolets que no conegueu!!

Això sí, expliqueu-nos què feu: talleu o arrenqueu?

BSO

Avui va de música. Pels que ens segiu a Twitter ja ho haureu comprovat. Suposo que molts de vosaltres teniu la música d'acompanyant fidel durant una caminada o durant una llarga i dura cursa per muntanya. O simplement una cançó que va amb aquell indret, aquell paisatge...que amb ella fa que tot acabi d'agafar sentit i plenitud. Jo tinc la meva cançó, la meva banda sonora per aquests moments.

No perdeu de vista les imatges del vídeo, son d'una magnitud i una bellesa incomparables. Aquí us deixo un dels meus petits tresors, espero que el gaudiu:

Llacs de Tristaina

Quan vam fer la Ruta del Ferro ens va agradar tant Andorra que ara hi tornem! I avui, anem més amunt, als Llacs de Tristaina.

És una excursió fàcil i que ens podem fer a mida, perquè són molts els camins que voregen els Llacs. Sortim des d'Arcalís -Ordino-, des de darrere del restaurant de l'estació d'esquí, on podem, evidentment, deixar el cotxe!

Ja sabeu que jo sempre us proposo rutes ben senyalitzades i, aquesta també ho és; de totes maneres us deixo el track, a wikiloc, en trobareu d'altres!

El que més m'agrada d'aquesta escusió és la vista dels tres llacs, talment una gran font ornamental al mig de les muntanyes, ben col·locadets...Preciós!

imatge de pirineos3000.com

Challenge Barcelona-Maresme

Al poblet on jo visc, Calella de la costa, s'hi respira un ambient esportiu admirable com ja he comentat en alguna entrada. Sovint se celebren actes relacionats amb l'esport però el mes multitudinari i important és la Challenge, un triatló al que acudeix gent d'arreu del món. Durant aquella setmana el poble queda invait pels atletes i les seves famílies i al passeig de mar hi ha més gent que mai entrenant!

El dia del triatló, anar a veure la sortida al mar és una autèntica meravella. Centenars de persones tirant-se a l'aigua amb un mateix objectiu. Els ànims dels que estem fora no s'apaguen mai. Tot al contrari, a mesura que passen les hores i el dia es va fent més fosc són cada vegada més calorosos. És emocionant veure arribar els atletes agafats de la mà de les seves parelles, fills i familiars en general corrent junts els tan esperats últims metres.

Hi ha gent de totes les edats, de fins a seixanta i pico d'anys! I jo, que ho veig d'es de fora, només puc sentir admiració i alegria. I penso que dins d'aquest món on sembla que a vegades interessi tot menys les persones, tinc la sensació que l'ésser humà és gran, molt gran. I dóno les gràcies a qui se li hagi acudit aquest tipus de coses perquè son aquestes coses les que ens fan créixer com a persones i com a col·lectiu, que al cap i a la fi és el que som i a vegades se'ns oblida.

Us deixo un vídeo resum de la half challenge. Les distàncies que apareixen es multipliquen per dos a la Challenge! Una bogeria... Sapigueu, però, que es pot fer en relleus.

St.Jeroni

"Per veure bé Catalunya,

Jaume primer d'Aragó

Puja al cim de Sant Jeroni

a l'hora que hi surt lo sol;

quin pedestal per l'estàtua!

pel gegant, quin mirador!

Les àguiles que hi niaven

al capdamunt, li fan lloc;

sols lo cel miraven elles;

ell mira la terra i tot;

que gran li sembla i que hermosa

l'estimada del seu cor!"

                    J. Verdaguer

Des de Sant Jeroni, com bé deia Verdaguer, tot Catalunya es veu! És una de les rutes que més recomano, per a fer-la només necessitem unes bones botes i arribar fins a Montserrat. A partir d'aquí, només ens caldrà seguir indicadors per a poder arribar al cim i gaudir!

Per als més atrevits i preparats físicament, recomanaria deixar el cotxe a Monistrol de Montserrat i pujar caminant des d'abaix! Preneu-vos-ho amb calma, però sigueu valents i fins dalt a Sant Jeroni, la baixada serà regalada!

I ja sabeu que les mntanyes de Montserrat tenen una màgia especial...

Temps de bolets!

En aquesta època de l'any aquells que ens agrada la muntanya aprofitem les caminades per enxampar algun bolet amagat. I si acabem l'excursió amb un cistell ple, millor que millor! Però en el món dels bolets les aparences enganyen! És per això que hem de portar molt ben estudiat el temari. Per això hi ha pàgines webs i fòrums on podem trobar fotos i característiques de cada bolet. Abans de menjar-ne, doncs, és necessari comprovar que aquell bolet reuneix les mateixes característiques de l'espècie que creiem que pertany.

A la següent pàgina web Temps de Bolets  trobareu informació, notícies, fòrums, fires i mercats, receptes, fotografies i molt més. Un espai pensat pels amants de la muntanya i els bolets!

També podeu visitar altres blocs i seguir les sortides de diferents boletaires. Hi trobareu experiències i fotografies que us ajudaran a convertir-vos en boletaires professionals. O seguir-los a Twitter @TempsdeBolets, per compartir així experiències que ens facin aprendre a tots una mica més sobre el món boletaire!!

Bon dissabte i aviam qui recull el cistell més gros!

Ruta del Ferro

Avui anem a Andorra! I, a més hi anem a fer una ruta preciosa i assequible. La Ruta del Ferro d'Andorra és un itinerari cultural que forma part d'un projecte transpirinenc que té com a leitmotiv el ferro i la seva transformació.

Us recomano que comenceu des de la Mina de Llorts i fins arribar a la Farga Rossell, d'aquesta manera sempre fa baixada! i evidentment podeu fer-la d'anada i tornada si voleu moure'us més!

És una ruta curteta de menys de 10 km que, evidentment es poden convertir en 20! A més, és una ruta distreta perquè al llarg del camí perfectament senyalitzat hi trobem escultures fetes amb ferro d'artistes d'arreu del món!

La que m'agrada més a mi, és la que us poso en foto!

Andorra és el paradís per als qui ens agrada la natura!!!!

- Quin sol que fa! (I de sobte...XAF!)

Quin dia més radiant el d'avui!! Segur que més d'un ha aprofitat per anar a fer una caminada amb l'escalforeta del sol. Però, i què passa si organitzem una sortida i esperem un dia com avui i canvia a tot el contrari? Cap problema! No hem de caure en la trampa i creure que només gaudirem de l'excursió si el temps és bo. També podem passar-ho genial durant una ruta de cap de setmana passat per aigua! Perquè això passi haurem d'anar, sobretot, amb bona actitud i amb els elements necessaris per mantenir el nostre equip i cos eixut.

Hem de fer la motxilla pensant en la pluja. Normalment, els excursionistes tenim el costum de posar el sac i la tenda al fons, però si es preveuen pluges el millor és que aquest elements siguin accecibles. A muntanyes altes i sense protecció ens pot passar que en arribar al coll hi trobem un sol espectacular i en el descens topar amb boira i vent. Per això caldrà portar sempre una capa de roba extra a mà que ens permetrà canviar-nos de manera ràpida en cas d'un canvi brusc de temperatura.

Un aspecte important per a gaudir de la pluja i que aquesta no es converteixi en el nostre enemic és portar els peus secs. Per a mantindre'ls secs seran imprescindibles uns pantalos d'aigua que ens arribin fins la canya de la bota i així l'aigua baixa pels pantalons fins la part de la bota i no per dins dels mitjons. Evidentment, el calçat haurà de ser l'adequat i amb adequat vull dir unes bones botes de muntanya impermeables.

La pluja pot arribar en qualsevol moment. Plou al desert, quan l'home del temps anuncia sol, quan tothom diu que aquell dia no plourà, enmig d'una època de sequía...Així que la roba de pluja és un dels TOP 10 en els articles imprescindibles per portar quan anem d'excursió!!

Ànims!

Esteu a la capital i els dies són llargs i freds, sortiu de la feina i ja és fosc, avui us heu passat tot el dia treballant; segur que la feina que feu us encanta, però de tant en tant agrairieu una mica de temps per a regalar-vos.

La medicina que us proposo avui per a dies de feina és moure's per la ciutat amb bicicleta o caminant, canviant de ruta, descobrint carrers nous, aparadors diferents. canviar una mica la rutina ajuda a mantenir el cervell despert, atent, estimula la creativitat i, per tant us farà sentir més vitals!

Si podeu, fins i tot, us recomano que travesseu algun dels magnífics parcs urbans, el que us quedi més proper a la vostra ruta habitual entre la feina i casa vostra. I, evidentment, si disposeu de temps, asseieu-vos sota un arbre, tanqueu els ulls i respireu. Després tornar a la rutina i l'estrés serà més fàcil!

Nike +

I com que avui és l'ultim dia de la setmana pels que fan pont, volem que el dia d'avui corri i arribi a la meta en temps rècord! Per això, avui toca parlar de running i posar una mica de marxa a aquest dimarts.

Pels que ens agrada córrer sabem que cada cursa és un repte, que cada segon compta, que cada minut de menys és una nova victòria. Per això entrenem, per això cada dia volem anar una mica més lluny, conèixer fins on som capaços d'arribar. En aquest sentit, les noves tecnologies juguen un paper important. A mi, la que m'ajuda és l'amplició de Nike +.

Nike + és una aplicació que va de la mà d'apple i per això necessitarem algun dels seus productes. Es tracta d'un xip que s'introdueix a la planta de la bamba i funciona mitjançant bluetooth amb un altre dispositiu a l'ipod o iPhone. Un cop instal·lats els elements necessaris pots programar la ruta i el llistat de música. L'aplicació proporciona un seguiment de la distància, del ritme, del temps i de les calories. A més, pots anar sentint comentaris d'ànims dels teus seguidors a facebook.

És un bon sistema de seguiment. Les marques assolides queden guardades de manera que les pots consultar totes al final de la setmana i veure'n la progressió. Em sembla una aplicació molt útil i per tant us la recomano! Espero que us serveixi i us motivi a fer cada dia una nova marca!

Ànims i bons dimarts!!!!