Gràcies.

L'entrada d'avui és per donar-vos les gràcies per cada visita, cada comentari, cada menció a Twitter, retweet, cada "m'agrada" a Facebook... Com us vam dir, aquest bloc és fruit d'una assignatura del Grau de Publicitat i Relacions Publiques.

A la meva companya i a mi ens unia la muntanya i la veritat és que no hem pogut escollir millor tema per a fer créixer aquest bloc. Hem format part d'una gran familia i ens hem sentit com a casa. La gent de muntanya sou collonuts i estem molt contentes d'haver compartit aquesta experiència amb tots vosaltres.

No és un adéu, és un fins aviat. Ara és quan més feina tenim i la tasca del bloc finalitza avui. Això no vol dir que no tornem a escriure perquè no deixarem de fer excursions per la muntanya i potser, qui sap, ens trobem per alguna d'elles.

GRÀCIES.

Federar-se o no federar-se? O bombers!!!!

Aquesta és la qüestió.

Avui us demano el vostre consell. De tota la vida que surto a caminar, els diumenges, les tardes d'estiu; però últimament ens ho hem agafat més seriosament i, per exemple, l'últim diumenge vàrem caminar 60 km -ja us ho explicaré!-, això sí, sempre excursions d'un dia. Creieu que estaria bé que passéssim per alguna entitat excursionista i ens federéssim? Quins avantatges té? 

O directament ens adrecem a la FEEC?

Estem segures que més d'un es pregunta el mateix!

I sense tenir res a veure, us deixo el making of del calendari benèfic que han fet els bombers contra el càncer!

Diari II

Crec que el primer dia de Diari no us va desagradar i com he rebut peticions de Twitter i Facebook del segon dia,  per nosaltres els vostres desitjos sòn ordres. Així que aquí el teniu. Espero que us agradi tant o més que el primer.


"Ens despertem a les 7:30 del matí. Quan baixo de la llitera els genolls em recorden tot el que els vaig fer caminar el dia anterior. Esmorzaem galetes i un gran bol de cafè amb llet. Preparem les motxilles i abans de marxar ens fem una foto amb els nostres companys de refugi francesos, "bon voyage!!". La veritat és que estic molt ànima i em trobo molt millor del que em pensava.

Portem poc més d'una hora caminant i ens trobem amb trams nevats a ple setembre. L'Ego, el gos que ens acompanya es torna boig en veure-les i gaudeixo del moment mirant com s'hi refrega i intenta mossegar-la. Seguim caminant i el camí de sobte es complica. Davant nostre es presenta desafiant el "passo de los Sarrios", un pam i mig per on posar els peus i al costat una timba considerable. L'acompanya una cadeneta de la quan me'n faig molt amiga tot i que el meu company em digui que no cal agafar-s'hi. A cada passa veiem més a prop la Brecha de Roland, espectacular. 

Quan arribem a la Brecha, silenci. Espectacular imatge. Ens fem petits sota la mirada d'aquella imponent muralla de pedra. I allà, xocats per tanta bellesa  i amb aquella postal de companya, decidim prendre un cafè, de sobre, fred i amb llet condensada però el millor cafè del món sens dubte. Intento assumir tot el que veig, perquè ni cap foto ni cap explicació podrà plasmar-ho després. I penso que sóc feliç allà, amb tant i amb tant poc a l'hora. Però, a la muntanya, el temps és or i n'em de fer via. La baixada de la Brecha no se'ns fa fàcil, trobem glaç i cada passa ha de ser clara i segura. Arribem al refugi de Serradets, i tot i que ens hi quedaríem seguim la nostra ruta fins a Gavarnie".

A fine line

"A fine line" és la primera pel·lícula de Kilian Jornet i ahir la va presentar a Barcelona, es van oferiri tres sessions i totes tres van estar plenes! De fet, les entrades es van exhaurir fa uns dies!

Kilian Jornet té entre les mans un projecte del qual ja us vam parlar, Summits of my life, és un projecte que ara està en fase de buscar amics. Aquest projecte, a banda d'una vessant esportiva, també té un munt de valors lligats que ens encanten!

A veure si algú es fa amic del projecte i ens ho explica!!! Quan us feu amics del projecte us regalen una samarreta i el DVD de la primera pel·lícula, per tant, també és un magnífic regal de Nadal!!!

A la web de summitsofmylife us ho expliquen molt bé, a més us deixem l'explicació que en fa irunfar.com

P.S: Si algú va anar a l'estrena de la pel·lícula ahir, que ens ho expliqui!!!!!!

Diari

M'agrada escriure petits diaris de grans experiències. Una d'elles va ser la meva primera travessa. Us confio els meus pensament i sensacions del primer dia. Espero que us agradi.


"Portem més de 8 hores caminant. Les cames em fan figa cada vegada que hem de fer una passa. El camí és cada vegada més costós i no para de fer pujada. Topem amb un munt de roques que hem d'escalar. No podem veure què hi ha al capdamunt però en la meva imaginació hi puc veure un preciós refugi esperant-me. Quan arribem a dalt, res. Una gran vall preciosa, però deserta. Abatuda, penso que no puc fer una passa més i el meu company decideix portar-me la motxilla. La mitja hora següent es fa eterna però finalment arribem al refugi de Góriz. Són les 18:00.

Dono gràcies per poder seure en aquell terra de pedra. Sóc incapaç de fer una passa més en el meu primer dia de la meva primera travessa. Quan aconsegueixo agafar forces, pugem a l'habitació. Els llits estan exageradament junts i pel que sembla, aquesta nit hi dormirem molts. 

Són les 19:30 i és hora de sopar. Compartim taula amb un home basc que viatja sol i amb tres francesos que ens sorprenen amb una bonica història d'amistat. Celebren que fa 25 anys que van pujar junts el Taillón. Gaudeixo del sopar mentre escolto les diferents històries i me n'adono que no deixo de somriure. Em sento estranya. Estic a un lloc completament nou per mi, amb gent totalment desconeguda però em sento com a casa; còmode i feliç de ser allà.

Quan acabem de sopar, els francesos ens conviden a un glop d'Orujo i riem una estona tot fent el ressopó. Finalment, els nostres grans companys de taula decideixen anar a dormir i jo i el meu company ens quedem una estona reflexionant sobre l'experiència del primer dia. 

Al cap de mitja hora, abatuts, anem a dormir. Demà ens espera un altre gran dia".

CALÇOTADA PER REIS?

Si bé la tradició indica que les calçotades toca fer-les a partir del gener, de cada vegada és més possible trobar calçots de qualitat abans de les festes de Nadal.
Per això, si se us han acabat les idees a l'hora de fer regals, us en proposem una que us pot semblar original:
gaudir d'una calçotada a la terra bressol del calçot, Valls.

Publicitat

Ja que ahir ens vam presentar i us vam dir també què estudiàvem, hem pensat en dedicar una entrada a la Publicitat.

Segur que molts de vosaltres la paraula publicitat té connotacions negatives. A molts us suposarà una interrupció emprenyadora d'aquella pel·lícula o sèrie en el moment que més interessant estava. O una pila de mentides i missatges persuasius que molesten. Però el món de la publicitat és molt més que això, és creativitat, idees brillants, veritats com temple representades de manera original i divertida. Només cal que ens hi acostem una mica, sense recel i obrir-li una mica les portes per deixar que ens sorprengui i ens dibuixi un somriure.

Actualment a la nostra televisió hi podem veure anuncis brillants o a mi m'ho semblen però com que tenim la publicitat com a enemiga, potser no ens hi fixem gaire. Per exemple, què us semblen els anuncis que Apple està passant últimament?  A mi em semblen simples però brillants. Per exemple:

O la de ING Direct. Tots estem emprenyats amb els bancs i no en volem saber res. És en va doncs, que facin anuncis demanant la confiança de la gent o oferint els seus serveis al públic. Ho saben, i per això aquest aninci, que em sembla genial:

Podria seguir posant molts més exemples de bona publicitat, perquè existeix!! Us recomano que seguiu a Facebook El Rincón del Publicista. Regalen cada dia una dosis d'optimisme, que segur que no va malament a ningú!

Avui us preguntem, quins anuncis, cartells, imatges publicitàries us han cridat l'atenció? Expliqueu-nos-ho! :)

Tancades a la Facultat!

Hola a tots!

Estem acabant el quadrimestre i això vol dir que tenim molts exàmens i treballs, per tant, estem tancades a la Facultat i també vol dir,  que avui hem decidit que ja és hora que ens conegueu!

A què som maques?

Som dues estudiants de 4t de Publicitat i Relacions Públiques i aquest blog que junts hem fet gran és el projecte d'una de les assignatures que estem fent!! 

Ens agrada caminar, ens agrada la natura, ens agrada l'esport i ens desespera passar-nos hores davant de l'ordinador! 

Bé, segueixo treballant i... Tindreu notícies nostres ben aviat!

Mònica i Laia

Dia Internacional de les Muntanyes

Amics i amants del món muntanyenc, sapigueu que avui es ceblebra el dia Internacional de la Muntanya! Per això hem cregut que, com a bloc de muntanya, avui l'actulització havia de ser doble! Des de l'any 2003 la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació) promou cada 11 de desembre el Dia Internacional de les Muntanyes, per a promoure la protecció de les serralades i boscos del planeta.

Aquest any la FAO col·labora amb el Banc dels Aliments i juntament amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya han impulsat una iniciativa solidària en la qual hi podem participar tots mirant de aplegar el màxim d'aliments possibles. Ho podreu fer a través de "Mi grano de arena"

I lligant-ho amb l'actulització anterior, per tal de celebrar entre tots el Dia Internacional de les Muntanyes, se celebra un concurs de fotografia en el qual tothom pot enviar les seves imatges i participar-hi. Sabem que molts de vosaltres feu fotografies boníssimes, així que des d'aquí us animem a enviar-les!! Per fer-ho haureu d'accedir a la pàgina de We Love Mountains. A més, a través del hashtag #welovemountains haureu d'especificar des d'on s'han pres les imatges que envieu. 

Expliqueu-nos, siusplau, si hi participeu!!!

FELIÇ DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES!

Fotografia de muntanya i aventura

Avui us recomanem un altre gran fotògraf. Amant de la muntanya, sempre acompanyat per la seva càmera, Raúl Comino comparteix amb nosaltres les seves experiències a traves de fantàstiques imatges.



Fa poc que ha creat una pàgina a Facebook on penja tant vídeos com fotografies molt recomanables. Si el voleu seguir us convidem a posar "m'agrada" a la seva pàgina. No us deixarà indiferents i hi trobareu idees i rutes per muntanya molt atractives!!

Ja tenim l'hivern aquí!

Ja ha arribat l'hivern, i amb ell, la neu!

Podem esquiar, podem baixar en trineu, podem seguir caminant i millor si és amb raquetes! Al nostre país hi ha moltes empreses que ofereixen rutes una d'elles és Natura i Aventura que ens ofereix rutes amb guies especialitzats, adaptades al nostre nivell i fins i tot personalitzables!

Una altra empresa que treballa a la zona d'Andorra és Roc Roi i una associació molt activa en aquest esport és la Cordada.

Prepareu la càmera i gaudiu dels paisatges blancs!

La contra

Avui a La Contra de la Vanguardia!!!!! Us copio les preguntes i respostes que més m'han captivat, si la voleu llegir sencera, aquí us la deixo! És genial el que diu aquest publicista! Jorge Garbizu! Ja us vam parlar d'ell, a través del seu Monterapia i per això ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres l'entrevista!

 

"Sudaba como un pollo. Me había levantado a las cuatro de la madrugada para evitar la solanera de julio, pero al final me achicharraba.

¿Iba usted solo?
Y en soledad la sensación de esfuerzo se amplifica, pero también la satisfacción por el reto superado. Ir con amigos endulza la percepción del mundo, pero sólo te encuentras contigo mismo cuando vas solo.

...


Y no tienes que aguantar a nadie.
Estaba ya anticipando el goce de la cima cuando me adelantó de un salto un atleta sin mochila que subía... ¡trotando!

Como las cabras.
Y le vi hacer cumbre; miró el altímetro resoplando -era un 3.000-; reseteó el cronómetro sin detenerse ni un segundo a contemplar las vistas fabulosas... ¡Y bajó a escape!

...

¿Y por qué no?
¿Por qué corres? Disfruta. Respeto a esos atletas, pero se pierden la grandeza que la montaña presta a quien la ama: desde abuelas de 80 -¡las he visto coronar tresmiles!- hasta sus nietos de diez años. Y me entristece verla reducida a velódromo para egos competitivos y marcas caras.

Así no va a conseguir patrocinador.
Velocidad y montaña son antagónicos: ni se trata de llegar sin oxígeno a no sé cuantos mil metros, ni a la pata coja, ni de subir en menos segundos que el cuñado chulito.

¿De qué se trata?
De ir a tu ritmo sin complejos, gozar del espacio abierto, el cielo, la luz... Comerte el bocata y la naranja, que allí saben diferente.

Nada nuevo bajo el sol.
Todo es nuevo sobre la montaña. Tu cerebro funciona a un ritmo más provechoso y creativo. Ya lo sabían los peripatéticos, que paseaban sus problemas para encontrar soluciones o al menos relativizarlos.

¿Cuesta arriba no pesan más?
Al revés, el monte te hace ganar altura sobre tus preocupaciones. Cuando esté deprimido, échese al monte; mire al cielo y enumere en voz alta las causas de su tristeza. Y verá que al subir van perdiendo gravedad y se van quedando allí abajo... Pequeñiiiitas.

¿Es de los que cantan en la ascensión?
Contemplar el cielo o el mar, cantar, cansarse, ayudar a los demás o rodearse de plantas... son actividades que relajan. Y todavía más en la montaña. Yo las practico todas. Y a veces hasta trabajo en la subida.

Eso no suena relajante.
Me llevo al monte a personas en las que me planteo confiar y allí descubro cómo son en unas horitas... En menos si escasea el agua. Y en segundos si miro su mochila.

¿En qué se fija cuando ve una mochila?
Tu mochila lo dice todo de cómo organizas tu vida y tu cerebro.

¿Qué aconseja?
Lo mínimo. Su tamaño es inversamente proporcional al de tu talento montañero. Además, si la haces bien, irá perdiendo peso.

Esa no es la ley de la gravedad.
En la mochila debemos meter lo que nos pesa en ese momento: la ambición por un coche caro que no necesita; la casa que no puede pagar, pero que le entrampará si la compra por envidia de la del cuñado. Meta en ella al jefe abusón; el sueldo que mengua...

¡Todo eso pesa una barbaridad!
Por eso lo voy sacando mentalmente de mi mochila en cada paso hacia la cumbre y así llego arriba ligerísimo. Bajas nuevo. Te cansas, sudas, bebes, desbebes, comes y descomes mejor... Descansas. Intensamente. Y descubres que todo lo demás es irrelevante.

Soy adicto a las colinas de Collserola.
Y yo al cómodo y agradable Txindoki: un paseíto... Su altura no se mide en metros, sino en la intensidad de la experiencia.

Pero en la cumbre no hay bar.
De eso se quejan en casa cuando me ven salir de madrugada y se quedan en la cama. Y algo parecido pensaba yo en el cole cuando nos llevaban de sudorosa y resoplante excursión por una empinada cuesta hasta un lugar donde no había básicamente nada.

¿Por qué se convirtió al montañismo?
Un amigo navarro, que hizo legendario el grito de: "¡Meted tripa, que suben tordas!", al avistar gentiles montañeras en ascenso.

..."

Música

Avui vull compartir amb tots vosaltres la música que m'agrada escoltar quan sóc a la muntanya. Quan cliqueu a la paraula enllaçada "música" accedireu a una llista de Spotify. Aquí us en deixo una que, a més, acompanya unes imatges espectaculars. Espero que us agradi!!

Podeu deixar els vostres comentaris, dient què us ha semblat i quin estil de música preferiu. Que passeu un bon dia!

Monterapia

Un llibre que explica i confirma tot el que creiem!

“La montaña tiene mucho más en común con la vida de lo que crees. Suelo decir que un día en ella equivale  a dos en la ciudad, por lo menos. Incluso una naranja o un bocadillo saben diferente. Desde finales de los 70 me acerco siempre que puedo a esas mágicas cumbres, y cada vez que lo hago la montaña –alta o baja– me regala lecciones para mi vida personal. Lecciones sobre la amistad, la soledad, la confianza, las prisas, la tecnología…”

A partir de les pròpies experiències, Juanjo Garbizu ens fa una genial comparació entre la vida a la ciutat, la rutina, la feina i pujar una muntanya. Juanjo és una aficionat a la muntanya i a la comunicació, de fet, és publicista i, la càmera de vídeo s'ha convertit en el seu aliat, sempre que puja una muntanya fa un vídeo i el comparteix a mendivideo. 

Ja sé què ens regalarem per Nadal!

El Montseny

Avui parlem del Montseny, un espai natural obligat de visitar, situat entre les comarques d'Osona, Vallés Occidental i La Selva. Aquest Parc Natural presenta una varietat ecològica tan especial i única que està declarat reserva de la biosfera per la Unesco. 

 Està considerat el Parc Natural més antic de Catalunya i un dels més importants. Les diferència de temeratura i l'humitat justifiquen la varietat de vegetació en aquest espai natural. Així, podem trobar quilòmetres de fagedes per on endinssar-nos, perdre'ns i respirar una absoluta tranquil·litat.

El Parc conta amb 6 itineraris senyalitzats a peu i 3 itineraris en cotxe. Aquests van des dels 15 minuts a les 2h30'. Des de intensitat baixa fins l'alta; i d'una longitud des dels 480m fins als 5.500m. Així que ja ho sabeu, no teniu excusa per no anar al Montseny a fer una excursió. El paisatge és un autèntic regal a la vista, segur que no us deixarà indiferent. Us deixo una pàgina on pordreu trobar els diferents itineraris.